CICLE BIOLÒGIC
La mosca de la fruita (Ceratits capitata) és un dípter de la família Tephritidae. L’adult és més petit que la mosca domèstica, amb les ales transparents adornades amb uns dibuixos molt vistosos. La femella té l’abdomen acabat en forma cònica i un llarg oviscapte que utilitza per penetrar la pell del fruit i dipositar els ous a l’interior.
Els ous són allargats i llisos. La larva és àpoda i blanquinosa. El cap es distingeix per la presència de dos petits punts negres que són els ulls. La crisàlide és marró fosc, d’uns 5 mm de longitud.
Aquesta mosca, originària de la costa occidental d’Àfrica, s’ha estès per la majoria de zones càlides d’arreu del món. A Catalunya és present al litoral, sobretot a les comarques de Tarragona. A la resta de la Península s’estén per bona part del territori, especialment pel País Valencià, Murcia i Andalusia.
A finals de primavera s’inicia l’emergència dels adults. Al cap de pocs dies la femella pot iniciar la posta. Dipositen els ous per sota la epidermis dels fruits i es dóna la particularitat que els que ja estan picats no són visitats per altres femelles. El període de posta està entre els 30 i els 60 dies, encara que depèn molt de la zona.
La larva completa el seu desenvolupament a l’interior del fruit en una setmana, des de on saltarà a terra per pupar, i en 10 dies donarà un adult nou. El cicle biològic es pot completar en 20 dies i les generacions anuals poden variar molt en funció de les condicions climatològiques i d’aliment que puguen disposar.
La mosca de la fruita és una espècie tremendament polífaga que afecta especialment a presseguers, tarongers i mandariners, tot i que també es detecten danys en pomer, perer, figueres, caquis, albercoquers, … En el cas dels presseguers, les varietats més afectades són les tardanes (de finals d’agost), mentre que als cítrics és ben al contrari, són les varietats més primerenques (de principis de setembre) les que presenten més sensibilitat als seus atacs.
DANYS
Els primers danys que afecten a la fruita són deguts a les picades que efectua la femella per dipositar els ous. La picada produeix, d’entrada, una via d’infecció de fongs que afavoreixen el deteriorament del fruit.
El segon símptoma el produeixen les larves que s’alimenten de la carn del fruit i destrueixen completament la polpa.
Estos daños pueden pasar desapercibidos durante la cosecha y la misma manipulación, lo que puede producir pérdidas durante la comercialización.
Com que aquests danys poden passar desapercebuts durant la collita i la pròpia manipulació, es poden produir pèrdues durant la comercialització.
Per controlar aquesta plaga es fan aplicacions insecticides molt seguides per tal de contrarestar el perill que representa la contínua presència d’adults al camp deguda al solapament de les generacions. Aquest fet implica un risc afegit que és la presència de residus als fruits, ja que la collita és molt pròxima. El recurs que li queda al pagès és usar productes de poca persistència (piretroids), o emparar-se a noves tècniques de control, com pot ser l’estratègia de captura massiva proposada per PROBODELT.
En aquest sentit PROBODELT ha iniciat un estudi per al control de la mosca de la fruita amb captura massiva. És una molt bona alternativa per reduir els tractaments insecticides, baixar la població de mosca i evitar els residus als fruits.
CONTROL
Químic
Es pot actuar de dos formes:
- Tractaments esquer dirigits a la població adulta, tractant un metre quadrat de la cara sud de cadascun dels arbres mitjançant una mescla d’atraient i insecticida autoritzat. Els tractaments esquer s’apliquen quan el nivell d’afectació és baix o no hi ha picades recents.
- Tractaments totals per tal d’eliminar les larves, polvoritzant tota la plantació amb un insecticida autoritzat. En algunes ocasions aquests tractaments són imprescindibles, però convé recordar que en fer-los s’està eliminant també la fauna útil que controla aquesta i d’altres plagues.
Captura massiva:
La captura massiva, en canvi, té una actuació menys dràstica en el moment de la seva col·locació, però el seu efecte és continu: les trampes, al llarg de tota la vida útil de l’atraient (entre 90 i 120 dies), van capturant ininterrompudament els adults emergits de la pròpia zona a controlar o procedents de zones limítrofes. Per tant, com que la captura massiva redueix la població de manera contínua, és una garantia per evitar danys per fortes pujades de població no previstes.
Els principals factors que hem de tenir en compte a l’hora d’aplicar la tècnica de la captura massiva són els següents:
- La trampa. Ha d’estar dissenyada per tal d’atrapar en màxim nombre d’adults possible, facilitant l’entrada d’aquestos al seu interior i dificultant-ne la sortida. Disposem de dos dissenys de trampes per atraients sòlids (Conetrap y Maxitrap UV).
- L’atraient. Per una bona eficàcia de la tècnica s’han de utilitzar atraients alimentícis, que capturen majoritàriament les femelles responsables dels danys al fruit. PROBODELT disposa de l’Atraient amònic Ceratitis, amb unes excepcionals prestacions tant a nivell de capacitat de captura de femelles de Ceratitis com de persistència.
Els atraients sòlids requereixen que a l’interior de la trampa es localitzi una petita quantitat d’insecticida per provocar la mort dels adults capturats. Una trampa adequada limita els riscos de resistència de la mosca als insecticides utilitzats, ja que evita que s’escapin individus amb dosis subletals. - Data de la col·locació de les trampes. Aquesta data depèn del cicle concret del cultiu (varietat, zona geogràfica, condicions meteorològiques de la temporada…). Per tal d’obtenir un resultat òptim amb la captura massiva, les trampes s’han de col·locar en més aviat possible, però com a mínim 15 dies abans que la fruita comenci a estar receptiva a la picada de la mosca. Ja que la duració de l’Atraient amònic Ceratitis és de 4 mesos, si es preveu que ha de sobrar persistència per haver finalitzat totalment la collita abans que finalitzi l’eficàcia de l’atraient, pot anticipar-se més la col·locació o utilitzar aquestes trampes per a altres varietats més tardanes.
Mesures sulturals:
- Tenir en compte els arbres hoste (figueres, nesprer, préssec, figues de pala, etc…) que hi hagi a l’interior o a les proximitats de la finca.
- Recollir i destruir la fruita afectada, principalment del terra.
